Sant Pere de Sorpe

Mitjan segle XII
Sorpe
Alt Àneu
Pallars Sobirà
Catalunya

Topografia de la pintura

Contex històric

Descripció
Ubicació del conjunt
L'església està situada a Sorpe població que forma part del municipi d'Alt Àneu, juntament amb València d'Àneu, Isil, Àrreu, Alós d'Isil, Son, Borén i Isavarre. Sorpe es troba al marge dret del riu Noguera Pallaresa controlant un dels camins que comuniquen el Pallars Sobirà amb la Val d'Aran doncs és la darrera població abans d'encarar el port de la Bonaigua.
Planta
En origen es tractava d'una basílica de tres naus i tres absis orientada i de planta molt irregular. Les naus tenien una profunditat de tres trams i estaven separades mitjançant pilars de secció rectangular. L'absis principal era de dimensions majors que els laterals i en tots tres casos estan precedits per un ample sector pre-absidal. L'accés a l'interior es realitzava a través d'una porta axial al mur occidental. Una radical reforma d'època moderna va canviar l'orientació, va suprimir els absis major i meridional i va convertir les naus laterals en capelles aprofitant els pilars de separació entre naus.

Arquitectura

Pintura mural

Bibliografia

  1. Adell, J.-A., «Sant Pere de Sorpe [Situació i història]», El Pallars Sobirà. El Pallars Jussà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya Romànica. XV)

  2. Adell, Joan Albert, Restitució hipotètica de l'estructura original de l'església de Sant Pere de Sorpe. Memòria. Centre de Documentació del MNAC, 1995 (inèdit)

  3. Ainaud de Lasarte, Juan, "Sorpe [Pintura mural]", Catalunya Romànica, I, Introducció a l'estudi de l'art romànic català. Fons d'art romànic català del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994, pp. 357-360

  4. Mancho, C., «La anunciación de Sant Pere de Sorpe, un ejemplo matizado de continuidad», Actas del X Congreso del C.E.H.A. Los Clasicismos en el Arte Español, Madrid, UNED, 1994, p. 59-66

  5. Mancho, C., Les pintures murals de Sant Pere de Sorpe (segle XII). Descripció i iconografia. Barcelona 1996 (tesi de llicenciatura inèdita.Universitat de Barcelona)

  6. Mancho, C., «Les peintures de Sant Pere de Sorpe: prémices d’un ensemble presque ignoré», Revue des Comminges et des Pyrénées Centrales, Saint-Gaudens Cedex, Société des Études du Comminges, 2000, CXVI, p. 545-572

  7. Planell, Àngels, "Fragments de pintura sobre fusta de Sorpe", Catalunya Romànica, XXVI, Tortosa i Les Terres de l’Ebre, La Llitera i El Baix Cinca, Obra no arquitectònica, dispersa i restaurada, Barcelona, Fundació Enciclòpedia Catalana, 1997, p. 446

  8. Toubert, H.: «Une fresque de S. Pedro de Sorpe (Catalogne) et le thème iconographique de l'arbor bona-Ecclesia et arbor mala-Sinagoga», Cahiers Archéologiques, XIX, 1969; pp. 167-189

  9. Vivancos, Juan, "Fragment 1 de decoració mural de Sorpe", Catalunya Romànica, XXIII, Museu d’Art de Girona, Tresor de la Catedral de Girona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu Frederic Marès. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988, pp. 229-230

  10. Vivancos, Juan, "Fragment 2 de decoració mural de Sorpe", Catalunya Romànica, XXIII, Museu d’Art de Girona, Tresor de la Catedral de Girona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu Frederic Marès. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988, pp. 230-232

  11. Vives, A., «Fragment de decoració mural de Sorpe: el banquet d´Epuló», Millenum. Història i Art de l'Església Catalana. Catalunya 1000 anys. Mil•lenari del naixement polític de Catalunya (catàleg d´exposició). Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1989; pp. 192-193